divendres, 31 de desembre de 2010

A punt d'encetar un nou any


"Per què celebrem amb tant entusiasme les 00 hores del dia 31 de desembre quan és una cosa que passa cada dia?". És la pregunta que em feia amb cinc, sis i set anys, una època en la que tortures els pares amb perquè i perquè i més perquè. No és que ara, uns anys més tard, ho tingui gaire més clar, però sí que sóc conscient de la velocitat en què passa el temps i no puc evitar, en un dia com avui, substituir les preguntes retòriques per reflexions.

D'aquí a poques hores acomiadarem el 2010, un any que, com tots els altres, ens ha deixat fets i moments únics, increïbles i inoblidables. Cada any, però, ens sembla que el que deixem enrere han estat dotze mesos excepcionals. Tot i això, al que si diem adéu aquesta nit és a una dècada, un període temporal en el qual han canviat molt i moltes coses.

Em ve molt gran fer un balanç d'una dècada, sobretot tenint en compte que tenia 13 anys quan va començar. Només puc fer notar que el món avança a una velocitat increïble, tot i que no encara a la velocitat pronosticada per les pel·lícules futuristes. O, potser vist, d'una altra manera, avança més que el que predien els films fantàstics. Alguna eminència de Hollywood va vaticinar que les xarxes socials canviarien les relacions personals i el món de la comunicació? Fins i tot ja no ens importar el primer anunci de l'any, sinó que volem ser els protagonistes de la primera piulada del 2011.

Feliç any nou, i que el 2011 faci realitat els nostres somnis!

2 comentaris:

Esther ha dit...

Jo encara tinc certa memòria de quan va començar la dècada (però poca, no creguis!). Recordo el 2001 i com em vaig quedar enganxada a la televisió des de la tarda a la nit, amb Matías Prats narrant els atemptats de les Torres Bessones, amb això vaig començar a tenir clar que volia ser periodista.

El que demano, a més que se'ns compleixin els somnis -o ser feliços mentre els intentem complir- és que el 2011 no ens canviï gaire, tot i que això de la primera piulada de l'any em fa pensar que el ritme de canvi és vertiginós...

Alba ha dit...

Esther, doncs si, el ritme és vertiginós, així que vés a saber com acabarem el 2011... Mentrestant, però, a disfrutar de tots i cadascun dels moments!