El temps "perdut" a les xarxes socials

Sóc una persona dels 400 milions de tot el món que utilitzen Facebook. No és una notícia, ho sé, però a diferència d'altres, és l'única xarxa social que utilitzo. Avui, però, m'he armat de valor i he recuperat el meu compte de Twitter que vaig crear per obligació, ja fa mesos, a la classe de Periodisme multimèdia. I no ho he pogut evitar, m'he ficat a reflexionar, com ja fan altres més experts que jo, sobre la influència de les xares socials a la nostra vida.

El que a mi més em preocupa és com fer-m'ho per estar al dia a tot arreu: a aquest raconet, que tinc tant abandonat (ja hi som amb el que no tenim temps...), al Facebook, que si no l'actualtizes sembla que no tinguis vida social, i ara a més, sumem-hi el Twitter, on m'he proposat oferir comentaris "interessants".

He llegit en un article que les xarxes socials tenen la capacitat de fer-nos "malgastar el nostre temps". No serà tant, crec jo -i ho demostren el 79% de les 100 empreses més grans de la llista Fortune 500 que tenen presència a la xarxa a través de les eines 2.10-. Però si que penso que de sobte ens hem trobat que, a més a més de tot allò que hem de fer en el món real, també hem de construir la nostra identitat digital, i això ens suposarà un cost temporal que, potser alguns, no sabrem gestionar.

.

Comentar o no comentar?

Ja fa dies que la pregunta em ronda pel cap. Per què alguns mitjans de comunicació digitals estan plagats de comentaris i d'altres no? Buscant per la xarxa, no hi he trobat resposta (sembla que la majoria només es preocupa per tenir comentaris al seu bloc.) La cosa encara m'inquieta més des de que El Punt i l'Avui comparteixen plana web. Els lectors de l'Avui, sens dubte, són més llençats a l'hora de fer comentaris, sobretot en temes polítics. I això que ara han de registrar-se i no poden escriure res sota l'anonimat. Però els lectors del Punt, diríem que son més tradicionals. Potser és que prefereixen les cartes al diari, o bé ningú els ha ensenyat que en aquell espai hi poden dir la seua. I tot, dins d'una mateixa web, amb els mateixos paràmetres i ara, fins i tot, amb la mateixa maqueta. Curiós, no?

La pregunta em porta a reflexionar, i crec que la transició dels mitjans tradicionals cap al suport on-line no serà fàcil. No es tracta només de posar en marxa una web on publicar-hi continguts similars als del paper. Els mitjans s'han de reinventar, i suposo que alhora, també ho han de fer els lectors, aprenent a emprar les eines que tenen al seu abast.


Imatge: els titulars dels blocs se les empesquen totes per promoure els comentaris!

Facebook: el nou buscador

No només és útil per xafardejar la vida dels altres (sota el pretext que són els nostres amics). També serveix per contactar amb associacions, assabentar-nos del programa d’una fira o recordar-nos a quina hora és el concert al qual fa temps que volem anar (i del qual ens en vam assabentar gràcies a ell, és clar).

El Facebook és el nostre nou amic. Aquell que ho sap tot. Aquell que s’entera de tot i que no li passa ni una per alt. Aquell que si tenim una pregunta, segur que troba la resposta. Aquell que ens ajuda a organitzar el nostre temps lliure però també a projectar-nos professionalment. Ens ho dona tot, i nosaltres, cada vegada hi confiem més.

Facebook és el nou buscador. Sí, encara fem “googles” tots plegats, però la tendència de buscar informació a través del Facebook va en augment. Aquest món va tant de pressa... I els que ens trobem en l'àmbit de la comunicació, no ho fem servir només en el temps lliure, sinó també a nivell professional. L'altre dia, jo mateixa em vaig sorprendre buscant informació directament a la xarxa social, sense passar per cap altre buscador. Així que d'ara en endavant, més aviat haurem de dir: "Si no ho trobes a Facebook, no existeix".

Un nou repte per la societat en general, i sobretot, pel món de la publicitat i empresarial.

.