dijous, 9 de desembre de 2010

Admiro els controladors aeris


Ho confesso, admiro els controladors aeris. Admiro que siguin capaços de fer el que van fer. Que es fiquessin d’acord per més que unanimitat (un 90% dels treballadors arreu de l’estat) per marxar dels seus llocs de treball en plena operació sortida d’un pont de cinc dies. Que amb aquesta acció ara s’enfrontin a una pena de vuit anys de presó i continuin en peu de guerra. Que tothom els ataca i criminaltiza i ells amb el cap ben alt i ben convençuts.

Els admiro, perquè en un país com aquest, on fins i tot les vagues generals són descafeïnades, és estrany que algú reivindiqui alguna cosa sense límits. Perquè ja ens agradaria a molts tenir els pebrots de fer el mateix. I no parlo de ser irresponsable o inconscient. Perquè no hi ha dret amb el que han fet, d’acord, però no em digueu que això no s’ho hauria imaginat (ni plantejat) mai ningú, que si ho expliques no et creuran que tanta transgressió sigui possible avui en dia. Capgirar de cop i volta la situació d’un país, deixant 700.000 passatgers sense vol i fent que el Govern decreti per primera vegada en la democràcia l’estat d’alarma. Increïble.

Però les “vagues salvatges” o els rampells, com també es podria dir, es paguen, i cars. Una acció desmesurada i que no ha valgut la pena, si senyor, com ha admès César Cabo. Però ara que ja està fet, que serveixi per alguna cosa. No només per fer créixer encara més el desprestigi d'aquesta professió, no, que serveixi també per reflexionar. Així que espero que, d’aquí uns dies, o quan sigui, algú amb el cap serè després de tant de rebombori i aldarull (i si pot ser, quan ens haguem lliurat de l'amenaça militar, no fós cas...) ens expliqui clar i català, i sense prejudicis, què passa amb els controladors aeris i com hem arribat fins aquí. Què volen, i què reclamen, i quina és realment, sense demagògia, la seua situació laboral. Que per una vegada, arribem al fons de la qüestió i no ens quedem només amb que si cobren tant o quant. Perquè jo no em crec que aquest rampell, més propi de criatures, sigui gratuït.

2 comentaris:

Montserrat.- ha dit...

Penso que no s'ha de confondre llibertat amb llibertinatge,doncs sóc de l'opinió que la llibertat individual és un tresor inquebrantable i considero que tot aquest caos provocat per una lloable això sí,unió de treballadors d'un mateix camp, no ha estat un acte cívic ni respectable cap allò que tots volem que ens considerin, ciutadans amb drets i amb plena llibertat d'elecció i de decisió. Que en seria de la societat actual si totes les masses d'un mateix sector ens revelessim contra els nostres atacats drets laborals? perquè perdoneu, els deures son inquebrantables, però a una pobra funcionaria com jo ja li estan treient un jornal a banda d'encara obligar-la a soportar més feina degut a que no es poden crear nous llocs de treball i sí noves seus judicials (això fa molt bona política), i tot i que no em mostro d'acord amb el comentari sindicalista i revoltador que anomena "estem pagant per una crisi que nosaltres no hem provocat", més semblant a la política dels Maulets (amb tots els meus respectes cap als sentiments independentistes)que a la dels propis defensors dels treballadors a qui considero uns treballadors de l'administració amb molt poques ganes de treballar i amb menys ímpetu per defensar els que sí que en tenim i volem ésser respectats i ben retribuits pel nostre esforç; que passaria si tots optessim per fer costat a l'anarquía laboralista i decidisim plegats de fer trontollar les llibertats individuals que aquest estat de dret i del benestar ens han aportat, que s'esdevindria el CAOS.

No sé si aquesta acció temeraria pot crear precedents i tot i que presuposo que no es deguda només a una crisi econòmica que afecta el benestar dels treballadors com a controladors aeris, espero pel bé comú que no es repeteixi, i si la demostració militarista no ha estat gratuïta tan de bo no hagués existit mai.

Alba ha dit...

Montserrat, cert, jo sempre penso en la frase que diu "la llibertat d'un s'acaba on comença la de l'altre". Així que l'acció dels controladors és del tot injustificada. Pel que expliques de la teva experiència, tots tindriem ganes alguna vegada de plantar-nos, perquè motius no en falten, no? El que ha passat amb els controladors, des del meu punt de vista, és que ningú ha explicat quina és vertaderament la seua situació i per què protesten des de fa mesos, i potser s'ho han buscat, perquè fent el que han fet, ara allà on van se'ls diu mentiders. Així que la jugada ha sortit malament, perquè el Govern n'ha sortit reforçat. Però alguna n'ha de passar, i greu. No pot ser que milers de persones (el 90% de controladors) es tornin boges a la vegada.