La crisi és molt porca

"La crisi és com el porc, s'aprofita per tot". Ho va dir Josep Cuní fa uns dies a Els Matins de TV3, i sense que serveixi de precedent, ho subscric.

La crisi s'aprofita per allargar l'edat de jubilació als 67 -de moment-. S'aprofita per convertir les caixes en bancs, que paradoxalment, són còmplices de la situació econòmica actual. S'aprofita també per qüestionar el model públic de sanitat, i alhora, el sistema d'universitats públiques -tot un malbaratament per l'administració, es veu-. Per deixar de construir escoles i per aturar la implantació dels ordinadors portàtils a les aules. S'aprofita per convocar menys places de mestres -tot i que augmenta, això sí, el nombre d'alumnes, no sé pas com s'ho faran-, i per treballar més hores cobrant menys. I per no parlar dels qui ho aprofiten per fer la traveta al català, el gallec i el basc al Senat, i carregar, fent demagogia barata, contra l'estat de les autonomies. Ah!, i contra les respectives televisions autonòmiques.

Però de la crisi també se n'aprofiten altres coses. Artur Mas, tot un president de la Generalitat, ho ha aprofitat per tastar la classe turista d'una companyia aèrea de baix cost. Vaja, la que utilitzem la majoria de catalans i catalanes. O si més no, vaja, aquells que majoritàriament ens hem format en escoles i universitats públiques del país i que, vaja, tal com està el pati, només aspirem a trobar una feina digna amb la qual poder-nos jubilar als 67 -de moment-. Perquè amb una societat del benestar ja no hi confiem, no patiu, que ja se n'encarreguen prou i massa de recordar-nos que això ja s'ha acabat. Que la crisi és molt porca, i també serveix per això, perquè als que algun dia hem somiat en formar part d'aquesta societat benestant, ens l'arrebatin abans de ni tan sols ensumar-la.