dimarts, 2 de novembre de 2010

Més enllà dels Ni-Ni

L’aprovació del govern del pla per donar feina i formació a la generació Ni-Ni ha causat un gran rebombori. Diu la Pilar Rahola que de generacions Ni-Ni, n’hi ha moltes, com per exemple els majors de 45 anys que no troben feina. I com era d’esperar, ella està radicalment en contra que es subvencioni els “dropos”.

Jo no valoraré ni positivament ni negativa aquesta mesura aprovada “in extremis” del Govern. Perquè sento que en parlen, molt i massa, aquests grans opinadors del nostre país. Però quan els escolto, m’adono que tenen un problema. Es fixen només en aquells que un dia van pensar que sense formació i fent de paletes podien ser els reis del Mambo, i ara es troben amb una mà al darrere i l’altra al davant. Estic d’acord en què això és un problema, però aquest debat distorsiona la visió dels joves, i això m’indigna.

Em pregunto si aquests grans opinadors del nostre país no coneixen joves ben formats, amb carreres universitàries, fins i tot màsters i postgraus, coneixements d’idiomes, ganes de treballar i disposats a esofrçar-se i sacrificar-se. Però estan a l’atur (o encara pitjor, no estan ni a l’atur perquè mai han tingut un contracte com Déu mana que ara els doni dret a una prestació), i ningú els dóna una oportunitat. Perquè si no en coneixen cap, d’aquests joves, jo els en puc presentar uns quants. Joves desenganyats, decebuts i desil·lusionats perquè després d’anys d’estudi (combinats amb feines precàries d’estiu i de caps de setmana per pagar la seua formació i fer més lleugera a l’economia familiar la despesa d’un universitari), de sacrific i d’esforç, no troben la seua recompensa.

Per què no en parlen, d’aquests joves? Per què ningú els veu? Per què ningú fa res per solucionar també aquest problema? Senyors que ho saben tot d’aquest país, d’aquí uns anys trobarem a faltar aquest talent desaprofitat, que està marxant del país en busca d’algun indret on se’ls tingui una mica en compte.

4 comentaris:

Esther ha dit...

Aquests joves pre-parats (com els de El País) no interessen perquè tenen prou capacitat per pensar i per a no deixar-se comprar. O per a posar un tall de xoriço al sobre del vot. En resum, que no els hi vendran la moto.

És que els joves que ens acabem de llicenciar mengem desil·lusió. Perquè altra cosa no mengem, que no ens paguen. De caixera a un conegut gran hipermercat paguen 1.200 euros al mes (i no cal experiència) i feines que exigeixen titulació universitària i assortiment d'idiomes amb remuneració 0. Senyors... què està passant? Hem de fer alguna cosa.

Neus Pons ha dit...

Estic completament d'acord. A més, això s'accentua en carreres com la vostra, periodisme; o com la meua, Geografia. Ningú ens vol, és així. Ens demanen experiència, idiomes...i no pensen que no tots tenim diners per pagar-nos tanta formació.
Jo mateix, d'aquí un mes em trobaré al carrer i sense un duro, ja que he estat treballant 6 mesos de "becària".
En fi, encara que siga una vergonya, no em quedarà més que tornar a casa; potser la solució serà fer un mòdul i oblidar-me de la Geografia...

Mireia ha dit...

Quanta raó que tens Alba! Jo tampoc no puc parar de donar-hi voltes, com pot ser que els subvencionin? És que se'n enfoten dels nostres calers a la cara... Quin fàstic de socialistes, que surtin ja del poder!

Alba ha dit...

Esther, és cert, per guanyar quatre vots fan qualsevol cosa. Això és una mostra més de com funciona la política, que es redueix només als vots. Però la meua crítica també va per tots els grans opinadors i sabelotodos d'aquest país, que sembla que no se n'adonin de quina és la veritable realitat dels joves! Els dropos són una minoría que sempre hi ha estat i sempre hi serà. Però el problema real és tant de talent perdut i frustrat!

Neus, t'entenc perfectament. Els "contractes becaris" fan molt mal. Et quedes al carrer i amb dret a RES! Però que vols que et digui, suposo que no ens hem de desanimar. Jo no em penedeixo d'haver fet la carrera que he fet perquè m'agrada i m'apassiona, però realment no sé si ho recomanaria... És molt dur veure que tot el que ens havien promés (més formació igual a més oportunitats) és una farsa!

Mireia, com sempre, fan el que volen amb els nostres diners... I que vols que et digui, a mi cap em convenç per manar, així que ho tenim fotut!

Gràcies a totes per comentar!