Pàgines

diumenge, 8 d’agost del 2010

No parlis amb desconeguts

Tu t'acostes lentament, amb un mig somriure per no espantar el personal. Et presentes amb educació, sense perdre el dibuix amable dels teus llavis, però quan pronuncies la paraula clau, el teu interlocutor fa un pas enrere. Et mira amb escepticisme, amb incredulitat, amb recel, o vés a saber amb què, però de ben segur és cara de pocs amics.

I a tu, que només vols escoltar què pensa, ser l'altaveu de la seua opinió, fer que es parli d'allò que realment preocupa la gent, et va pujant, poc a poc, la mosca al nas, per la poca predisposició de qui tens al davant. I ni se t'acudeixi treure la càmara de fotos, que el tio fotrà uns cent metres llisos que ni el Bolt quan estava en plena forma.

I és llavors quan maleeixes aquella frase eternament repetida per pares i mares als seus fills: "No parlis amb desconeguts". I decideixes que tu, als teus fills, els inculcaràs: "No parlis amb desconeguts, però respon amablement als periodistes, que no mosseguen".

2 comentaris:

Esther del Campo ha dit...

hehehe. Ja ho té això la gent. O són d'aquells que els agrada "xupar" càmera o els hi fa pànic. L'any passat feiem una secció sobre "racons amb encant" i destacàvem restaurants, i hi anàvem i no se'n refiaven, no volien sortir (això que era publicitat gratis, sense pagar ni un duro!), i al cap d'una setmana d'haver-se publicat trucaven dient que se'ls havia omplert el xiringuito tota la setmana o que la pàgina web havia fet un rècord de visites... aquest estiu encara em diuen: "a veure quan vens a fer el repor, eh!". Aix.
Ànims, no desisteixis, i salut!!! :)

Alba ha dit...

Jejeje, gràcies pels ànims Esther! Però quan et trobes gent que et mira raro... almenys a mi em fa ràbia! Que no mossego!! jejeje.