dimarts, 8 de juny de 2010

Aquelles petites coses


Obro el calaix. Una cartera que mai més faré servir. Però no la puc llençar, me la va regalar aquella amiga de l'escola. Un estoig vell, tampoc el faré servir. Però també el guardo, em porta records de l'institut. Un bolígraf que ja no escriu. Però és especial, porta la inscripcció d'aquell viatge de final de curs.

Un calaix ple de petites coses sense valor, sense importància, oblidades, abandonades. Però que quan les trobem ens fan empendre un viatge ple de records, vivències, sentiments, experiències... I no ens en volem desfer. La vida està plena de totes aquestes petites coses, i tots en tenim calaixos plens a rebossar.
.

5 comentaris:

Esther ha dit...

Calaixos i calaixos! Però, quan més te n'adones de la quantitat ingent de petites coses que emmagatzemem és quan has de fer el farcell per emportar-te-les, perquè t'has de mudar. I has d'acaber per desprendre't de gairebé tot. Perquè al final, el que ens queda són les petites coses que hem viscut... i que les materialitzem en allò que no volem llançar.

Myriam Zanatta ha dit...

En poc temps he fet dos trasllats, i com diu l'Esther, en cada un m'he hagut de desprendre de records plens de sentiments però buits d'utilitat. I això que encara en guardo uns quants calaixos! SI això ens passa ara que tenim poc més de vint anys, ja no vull ni pensar què passarà quan en tinguem seixanta... ;)

Alba ha dit...

Esther, crec que no ens en volem desfer per por que algun dia ens oblidem d'aquells records que ens porten. I així anem, acumulant calaixos i calaixos!

Myriam, jo tampoc hi vull pensar, i ves a saber els trasllats que haurem de fer! Ai, quina por!!!!!

Montserrat.- ha dit...

Em llevo massa tard
mig emprenyat
amb el despertador.
Tic, tac,
mes de les dotze.

Passejo amb el posat
de l´encantat
que hi és, però no del tot.
Clic, clac,
ara fa gotes.

Tornes demà,
vaig a buscar
llibretes noves,
nines de roba,
capses de tots els colors.

Arribo massa aviat,
vaig al terrat
per recollir els llençols.
Pim, pam,
baten les portes.

La nit no acaba mai,
el llit tan gran
es fa petit de cop.
Cric, crac,
grills que em recorden.

Tornes demà,
he de trobar
flors de taronja,
espelmes i esponges
herbes de tantes olors.

Dies que em toquen el cor,
petites carícies que em treuen la por,
instants que encadenen
les penes,
bocins de tu que em fan millor.

Tornes demà
he de trobar
flors de taronja,
espelmes i esponges,
llibretes noves,

nines de roba,
platges amb arbres,
llocs on besar-te,
flors de taronja,
espelmes i esponges,
llibretes noves,
nines de roba,
flors de taronja,
espelmes i esponges,
platges amb arbres,
llocs on tocar-te
la meva millor cançó.


http://www.goear.com/listen/e50d455/bocins-de-tu-els-pets

Alba ha dit...

Gràcies Montse, una cançó molt bonica ;)