Sóc una persona dels 400 milions de tot el món que utilitzen Facebook. No és una notícia, ho sé, però a diferència d'altres, és l'única xarxa social que utilitzo. Avui, però, m'he armat de valor i he recuperat el meu compte de Twitter que vaig crear per obligació, ja fa mesos, a la classe de Periodisme multimèdia. I no ho he pogut evitar, m'he ficat a reflexionar, com ja fan altres més experts que jo, sobre la influència de les xares socials a la nostra vida.
El que a mi més em preocupa és com fer-m'ho per estar al dia a tot arreu: a aquest raconet, que tinc tant abandonat (ja hi som amb el que no tenim temps...), al Facebook, que si no l'actualtizes sembla que no tinguis vida social, i ara a més, sumem-hi el Twitter, on m'he proposat oferir comentaris "interessants".
He llegit en un article que les xarxes socials tenen la capacitat de fer-nos "malgastar el nostre temps". No serà tant, crec jo -i ho demostren el 79% de les 100 empreses més grans de la llista Fortune 500 que tenen presència a la xarxa a través de les eines 2.10-. Però si que penso que de sobte ens hem trobat que, a més a més de tot allò que hem de fer en el món real, també hem de construir la nostra identitat digital, i això ens suposarà un cost temporal que, potser alguns, no sabrem gestionar.
.
2 comentaris:
Molt complicat el que planteges, el de la identitat digital.
Jo durant un temps vaig provar Twitter, però m'adonava que, personalment no em servia de res, sinó per a seguir una "conversación de besugos". Per a mi com a "comunity manager" de la meva persona (XD), i com a periodista també, no té sentit anar seguint centenars de persones que no t'aporten res per el simple fet de "seguir" i "ser seguit". D'això li dic "ego". Potser una vegada entre mil trobes un "tuït" aprofitable perquè et duu a un enllaç interessant, perquè és una alerta, perquè és una cita intel·ligent... el demés, és perdre el temps de mala manera. Prefereixo les trucades, els mails, les conferències o les converses amb un cafè o un xampú, o buscar les notícies al peu del carrer, com sempre.
Josep Pla va dir que "si no tens res bo per escriure, no escriguis". Doncs jo m'ho aplico amb això de les xarxes i del blog. Pot ser que s'hagi convertit en "una obligació social", però la bombolla 2.0 s'anirà desinfant mica en mica... o potser no, eh!
Esther, en part estic d'acord en que és una bombolla, o una moda. Però el problema és que aquesta bombolla forma part del progrés social i econòmic de la societat. Per tant, crec que, com en tot, hem de saber trobar-hi els límits, o com tu dius, compaginar-ho amb un bon cafè i una bona conversa. Com es diu en aquests casos, que "el llegir no ens faci perdre l'escriure". Gràcies per la teua aportació!
Montserrat, totalment d'acord en que falta cultura i educació! I en aquest sentit, no se soluciona amb pissarres electròniques o amb llibres digitals i portàrils a les aules. Els nens fan servir "Google" i "Wikipedia" per als seus treballs d'escola, així com ho donen a conèixer tot de la seua vida a través de les xarxes socials. Són eines que tenen a l'abast, i que han d'aprendre a utilitzar, això està clar, però ningú els ha ensenyat com, i sobretot, ningú els ha ficat límtis. Gràcies pel comentari i els enllaços i referències! ;)
Publica un comentari a l'entrada