I a tu, que només vols escoltar què pensa, ser l'altaveu de la seua opinió, fer que es parli d'allò que realment preocupa la gent, et va pujant, poc a poc, la mosca al nas, per la poca predisposició de qui tens al davant. I ni se t'acudeixi treure la càmara de fotos, que el tio fotrà uns cent metres llisos que ni el Bolt quan estava en plena forma.
I és llavors quan maleeixes aquella frase eternament repetida per pares i mares als seus fills: "No parlis amb desconeguts". I decideixes que tu, als teus fills, els inculcaràs: "No parlis amb desconeguts, però respon amablement als periodistes, que no mosseguen".
2 comentaris:
hehehe. Ja ho té això la gent. O són d'aquells que els agrada "xupar" càmera o els hi fa pànic. L'any passat feiem una secció sobre "racons amb encant" i destacàvem restaurants, i hi anàvem i no se'n refiaven, no volien sortir (això que era publicitat gratis, sense pagar ni un duro!), i al cap d'una setmana d'haver-se publicat trucaven dient que se'ls havia omplert el xiringuito tota la setmana o que la pàgina web havia fet un rècord de visites... aquest estiu encara em diuen: "a veure quan vens a fer el repor, eh!". Aix.
Ànims, no desisteixis, i salut!!! :)
Jejeje, gràcies pels ànims Esther! Però quan et trobes gent que et mira raro... almenys a mi em fa ràbia! Que no mossego!! jejeje.
Publica un comentari a l'entrada