Pàgines

dilluns, 29 de novembre del 2010

Experiències electorals

Avui és un dia de ressaca post-electoral. La nit ahir va ser llarga per tots els catalans, davant de la televisió o enganxats a internet seguint els resultats minut a minut dels comicis al Parlament de Catalunya. També ho va ser pels periodistes que vam estar pendents de les valoracions, des de les més eufòriques, fins les més tràgiques, de tots els partits polítics.

He viscut un mes intens seguint la cocció de tot el que es cuinarà a partir d'ara en aquest país. He seguit la campanya electoral de ben aprop i des de tots els espectres ideològics, gràcies a la iniciativa emprenedora de delCamp.cat i el seu Especial Eleccions, i n'he gaudit profundament.

Esgotament a banda, l'experiència ha estat apassionant. Hem vist passar per les comarques tarragonines grans líders polítics, però sobretot hem estat pendents dels polítics tarragonins que són els qui, al cap i a la fi, han de vetllar pels interessos del nostre territori. Hem compartit amb ells moltes estontes, intervencions i entrevistes on els hem plantejat qüestions de les quals la ciutadania es mereixia saber-ne la resposta (alguns s'han mullat més que d'altres, és clar). També hem estat còmplices d'algunes xerrades, llargues o curtes, sense micròfons, analitzant la situació política i el món en general, i en algunes ocasions, ens han confessat coses d'aquelles que no es poden explicar.

Cap polític, però, ens ha demanat el vot explícitament. Potser pensareu, "només faltaria", però no oblidem que, igual com un periodista ho és les 24 hores del dia, un polític també ho és sempre, i encara més en campanya, quan el seu principal objectiu és aconseguir vots. I els periodistes, també votem! Ens han facilitat, això sí, propaganda electoral, com aquell qui no vol la cosa. I només els caps de llista de dues formacions polítiques, curiosament, amb principis totalment oposats, ens han deixat anar un "a veure si de pas també us convenço a vosaltres" un cop acabada l'entrevista.

Catalunya emprèn un nou camí. L'altre dia preguntaven en una enquesta si aquestes eleccions eren decisisves, importants, o simplement unes eleccions més. Jo, ja avui amb el cap més fresc, defenso que són importants. Potser decisives? La història ho dictarà, tot depèn de la transcendència del camí que seguim a partir d'ara.

4 comentaris:

JosMedi ha dit...

Jo també vaig estar seguint les eleccions amb el meu ordinador portàtil, twitter, facebook, skype, tv3... tot el que podia tenir rellevància en la informació instantània dels resultats i comentaris dels polítics ho vaig fer servir.

Imagino que després de tot el que t'has currat aquesta campanya deus estar esgotada. Has fet un molt bon treball! Enhorabona

Per cert, he canviat l'adreça del meu blog. L'he volgut personalitzar una mica més

Ara és:

www.leptitcatalan.blogspot.com


Et continuo seguint!

Ànims

Rubèn Miró ha dit...

No saps com t'envejo amb la feina feta aquest últim mes Alba. La veritat és que m'hagués agradat fer alguna cosa així. Com diu Medina els expatriats ens hem agut de conformar en seguir-ho tot per internet. També és una experiència interessant i que val la pena.

El canvi està clar que s'havia de produïr. És necessari, tot i que a mi m'hagués agradat una miqueta més d'iugaltat. Això sí, els que han sortit perdent també s'ho tenen ben merescut: no pots renegar dels últims quatre anys com va fer Montilla i esperar que la gent confii amb tu.

Una abraçada!

Jacme ha dit...

felicitats per la feina ben feta! i ara a descansar una mica, que t'ho has ben guanyat!!!

Alba ha dit...

JosMedi, va ser molt interessant seguir els resultats més enllà del programa de TV3 amb els formatgets. Una cosa innovadora que han tingut aquestes eleccions és que han estat les primeres que s'han seguit via Twitter, i va ser molt interessant seguir també els resultats. Jo també et segueixo al nou bloc!

Rubèn, doncs si algun dia tens l'oportunitat t'asseguro que gaudiràs, i molt. El canvi sabíem que es produïria, tot i que com fa dies que diu el Josep Cuní, i com diria la seua àvia "no le arriendo las ganancias" al Mas. Ja anirem seguint com va tot!

Montserrat, gràcies, em sento molt satisfeta que al final us convencés d'anar a votar i ho fesseu de manera crítica, com ha de ser! :) Veurem el rumb que emprèn el nou capità, tot i que com deia abans, no serà fàcil, i en això estic d'acord en el que dius, en temps difícils toca unir-se, però sent igualment crític i sobretot constructiu, que és sovint el que manca a l'oposició.

Jacme, gràcies! M'ho he passat molt bé, i ja començo a estar recuperada del cansament, així que a tornar-hi!